Vegans a l'Ovella Negra

A la mítica taverna Ovella Negra del carrer Sitges de Barcelona, nou firaires, han organitzat la XL Fira Vegana.

MARTA VALLS

Passejar una tarda de diumenge pels carrers del Raval de Barcelona implica parar una estona i berenar. Tot i que el nom del local i l’àmbit de la fira semblin contradictoris, l’estil rústic del bar acull la primera fira vegana del mes d’abril de Barcelona.                

Una parella s’endinsa entre les parets de pedra per veure que s’hi cou. Dues piles de maons arreceren la fira del bar, perquè durant l’esdeveniment s’hi pot consumir. Cadires de boga i taules i bancs de fusta, improvisen el recorregut de la fira en forma d’“U”. Amb poca llum i música rock de fons, famílies i amics volten entre una filosofia de vida en augment.

Parelles, amigues, gent sola i un matrimoni amb fills s’organitzen dos cops al mes per muntar fires veganes. Amb orgull expliquen les seves receptes als qui s’apropen a comprar per demostrar, que una alimentació vegana no és menys sana que la de qui sí consumeix productes animals. “Farina de Teff, margarina, llet vegetal i cacau” explica la primera firaire. “Posa’m dues racions, sisplau”. Una parella jove compra dos trossos pastís de cacau.

Entre les paradetes gastronòmiques, s’hi troben dues de roba i complements, que, sempre seguint la filosofia vegana, “són teles ecològiques i les cuso jo a casa”, indica la noia d’una parada. La majoria de peces de roba contenen missatges que reflecteixen el pensament dels qui les compren. “Fes l’amor i no el filet” i “Alliberació animal, alliberació humana” són alguns dels missatges. “Per comprar-me una samarreta d’una marca comercial per 5 euros, prefereixo comprar-me una sostenible i que a més difongui missatges. A saber que hi ha darrere la samarreta barata...“.

Una noia amb un tros de pizza embolicat en un tovalló de paper, s’apropa a un microones que han deixat entre les taules. Pregunta en anglès, a l’home d’una parada, si el pot utilitzar. M’entre escalfa la pizza els dóna temps d’explicar-se que l’un és argentí i l’altra polonesa. Ella no és vegana i de fet, només passava per aquí.

Pastís de maduixa, amb tofu, llet de soja i galetes veganes. // ©MartaValls

Unes passes al costat, dues amigues han preparat pastissos i pastes salades, vegans. Les galetes d’avena amb taronja i panses i el pastís de maduixa són el que més èxit té. A la parada del costat una noia ven tauletes de xocolata veganes. “Fetes a casa. Els productes els compro a la Veganoteca i les preparo amb receptes que trobo per Internet­”, explica. 

Internet de fet, i les xarxes socials, són transmissores i causa important de l’augment del veganisme. Molts vegans coincideixen en que ha estat un vídeo penjat a la xarxa el que els ha fet canviar d’opinió i deixar de menjar tot allò que tingui o sigui compost per productes d’animals. Un discurs de l’activista d’Estats Units Gary Yourofsky ha estat el punt d’inflexió perquè molts vegetarians es tornin vegans, i fins i tot, gent que de la nit al dia ha deixat de consumir productes d’animals degut al discurs. Yourofsky és un activista que lluita pels drets dels animals. Ha estat arrestat tretze vegades i està vetat en cinc països, després d’assaltar una granja de pells a Canadà, entre altres. Tot i estar considerat pels governs com a activista radical, el seu discurs ha arribat a moltíssimes persones. Ha fet conferències a més de 60.000 alumnes i el vídeo del discurs, té més de dos milions de reproduccions a YouTube. “És necessari que es difongui el discurs. La societat que menja animal no n’és conscient­!” la noia que ven les tauletes de xocolata adverteix.

El fet de ser vegà, per a la majoria, vol dir no consumir res que provingui o tingui components animals. Tot i això, hi ha qui menja ous o compra roba no ecològica, però es considera vegà. “Qui no menja carn però utilitza xampú amb biotina de cavall, no és un vegà de consciencia” sentencia un firaire. Malgrat que durant el dia a dia intenten portar una vida el més vegana possible expliquen que no es pot dur-la al 100%. “Si vas a un restaurant a dinar i et vols rentar les mans al lavabo, no pregunto si el sabó té components animals, però tampoc deixo de rentar-me-les”. Al igual que el matrimoni firaire, expliquen que si estan malalts i han de prendre medicaments que comportin integrants d’animal, “no deixaré de pendre-me’ls i que em mori­”.