A la mítica taverna Ovella Negra del carrer Sitges de Barcelona, nou firaires, han organitzat la XL Fira Vegana.
MARTA VALLS
Passejar una tarda de diumenge pels carrers del Raval de Barcelona implica parar una estona i berenar. Tot i que el nom del local i l’àmbit de la fira semblin contradictoris, l’estil rústic del bar acull la primera fira vegana del mes d’abril de Barcelona.
Una parella s’endinsa entre les parets de pedra per
veure que s’hi cou. Dues piles de maons arreceren la fira del bar, perquè
durant l’esdeveniment s’hi pot consumir. Cadires de boga i taules i bancs de
fusta, improvisen el recorregut de la fira en forma d’“U”. Amb poca llum i
música rock de fons, famílies i amics volten entre una filosofia de vida en
augment.
Parelles, amigues, gent sola i un matrimoni amb
fills s’organitzen dos cops al mes per muntar fires veganes. Amb orgull
expliquen les seves receptes als qui s’apropen a comprar per demostrar, que una
alimentació vegana no és menys sana que la de qui sí consumeix productes
animals. “Farina de Teff, margarina, llet vegetal i cacau” explica la primera
firaire. “Posa’m dues racions, sisplau”. Una parella jove compra dos trossos pastís
de cacau.
Entre les paradetes gastronòmiques, s’hi troben dues
de roba i complements, que, sempre seguint la filosofia vegana, “són teles
ecològiques i les cuso jo a casa”, indica la noia d’una parada. La majoria de
peces de roba contenen missatges que reflecteixen el pensament dels qui les
compren. “Fes l’amor i no el filet” i “Alliberació animal, alliberació humana”
són alguns dels missatges. “Per comprar-me una samarreta d’una marca comercial
per 5 euros, prefereixo comprar-me una sostenible i que a més difongui
missatges. A saber que hi ha darrere la samarreta barata...“.
Una noia amb un tros de pizza embolicat en un
tovalló de paper, s’apropa a un microones que han deixat entre les taules. Pregunta
en anglès, a l’home d’una parada, si el pot utilitzar. M’entre escalfa la pizza
els dóna temps d’explicar-se que l’un és argentí i l’altra polonesa. Ella no és
vegana i de fet, només passava per aquí.
Pastís de maduixa, amb tofu, llet de soja i galetes veganes. // ©MartaValls |
Internet de fet, i les xarxes socials, són
transmissores i causa important de l’augment del veganisme. Molts vegans
coincideixen en que ha estat un vídeo penjat a la xarxa el que els ha fet
canviar d’opinió i deixar de menjar tot allò que tingui o sigui compost per
productes d’animals. Un discurs de l’activista d’Estats Units Gary Yourofsky ha
estat el punt d’inflexió perquè molts vegetarians es tornin vegans, i fins i
tot, gent que de la nit al dia ha deixat de consumir productes d’animals degut al
discurs. Yourofsky és un activista que lluita pels drets dels animals. Ha estat
arrestat tretze vegades i està vetat en cinc països, després d’assaltar una
granja de pells a Canadà, entre altres. Tot i estar considerat pels governs com
a activista radical, el seu discurs ha arribat a moltíssimes persones. Ha fet
conferències a més de 60.000 alumnes i el vídeo del discurs, té més de dos
milions de reproduccions a YouTube. “És necessari que es difongui el discurs.
La societat que menja animal no n’és conscient!” la noia que ven les tauletes
de xocolata adverteix.
El fet de ser vegà, per a la majoria, vol dir no
consumir res que provingui o tingui components animals. Tot i això, hi ha qui
menja ous o compra roba no ecològica, però es considera vegà. “Qui no menja
carn però utilitza xampú amb biotina de cavall, no és un vegà de consciencia”
sentencia un firaire. Malgrat que durant el dia a dia intenten portar una vida
el més vegana possible expliquen que no es pot dur-la al 100%. “Si vas a un
restaurant a dinar i et vols rentar les mans al lavabo, no pregunto si el sabó
té components animals, però tampoc deixo de rentar-me-les”. Al igual que el
matrimoni firaire, expliquen que si estan malalts i han de prendre medicaments
que comportin integrants d’animal, “no deixaré de pendre-me’ls i que em mori”.